top of page

Alier Aixalà, Roger. L’òpera a Barcelona. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1990.

Ascarelli, Dario. Cortesi, Adelaide [en línia]. Dizionario biografico degli italiani, 2011 [Consulta: 23/03/2021]. Disponible a: https://treccani.it/enciclopedia/adelaide-cortesi_%28Dizionario-Biografico%29/

Bates, Alfred; Goldoni. A.  The Drama: Its History, Literature and Influence on Civilization. 2ª ed. London: Smart and Stanley, 1903, vol. 5, p. 63-69.

Bent, Margaret. The Late-Medieval Motet. A: Knighton, Tess; Fallows, David (eds.). Companion to Medieval & Renaissance Music. New York: Schirmer Books, 1992, p. 114-119.

Boni, Mauro. Opere di Pietro Metastasio, poeta cesareo. 22ª ed. Milano: Giovanni Silvestri, 2011.

Brown, William P. The Oxford Handbook of the Psalms. Oxford: Oxford University Press, 2014.

Buchar, Inés A. La concepción estético-filosófica de la música en ‘Istituzioni harmoniche’ de Gioseffo Zarlino. A: Philosophical Research Bulletin. Salamanca-Madrid: Disputatio, 2014. Vol. 3, núm. 4, p. 115-155.

Carrete Parrondo, Juan; Matilla, José Manuel. La técnica litográfica. La ilustración en la edición musical del género lírico. A: Imágenes para la lírica: el teatro musical español a través de la estampa, 1850-1936. Madrid: Centro Dramático Nacional INAEM-Instituto Complutense de Ciencias Musicales, 1995, p. 29-39.

Castro, Almudena M. Música y matemática. La afinación pitagórica. El origen de la escala cromática [en línia]. Enchufa2, 2009 [Consulta: 15/03/2021]. Disponible a:

https://www.enchufa2.es/archives/musica-y-matematicas-la-afinacion-pitagorica-el-origen-de-la-escala-cromatica.html

Codina Giol, Daniel. La música religiosa a la ciutat de Barcelona: ss. XVII – XIX. A: Anuario musical. [en línia]. Barcelona: Institució Milà i Fontanals (CSIC), 2002, núm. 57 [Consulta: 23/03/2021]. Disponible a: http://anuariomusical.revistas.csic.es/index.php/anuariomusical/article/view/84/85

Eugenia, Luchetta. La impresión de la música: historia y curiosidades de las partituras [en línia]. Mundo Imprenta, 2020 [Consulta: 23/03/2021]. Disponible a: https://www.pixartprinting.es/blog/impresion-musica-partituras/

Findlen, Paula. Athanasius Kircher: The Last Man Who Knew Everything. Hove [UK]: Psychology Press, 2004.

Fubini, Mario. Zeno, Apostolo [en línia]. Dizionario biografico degli italiani, 2011 [Consulta: 23/03/2021]. Disponible a: https://www.treccani.it./enciclopedia/apostolo-zeno_(Enciclopedia-Italiana)/

Gosálvez Lara, Carlos José. El grabado musical en España: la calcografía en Santamaría. A: Grabado y edición: Revista especializada en grabado y ediciones de arte, 2007, núm. 11, p. 6-9. ISSN 1886-2306.

Gros i Pujol, Miquel dels Sants. Els més antics testimonis de l’ús dels tropus i de les proses a Catalunya. A: Revista catalana de teología, 1987, núm. 1, p. 117-123.

Lockwood, Lewis; O’Regan, Noel; Owens, Jessie Ann. Palestrina, Giovanni Pierluigi da [en línia]. Oxford Music Online, 2001 [Consulta: 23/03/2021]. Disponible a: https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.20749

Lolo Herranz, Begoña; Gosálvez Lara, José Carlos. Imprenta y edición musical en España: ss.  XVIII-XX). Madrid: UAM Ediciones; Ministerio de Economía y Competitividad, 2012.

Mangsen, Sandra [et al.]. Sonata. [en línia]. Oxford Music Online, 2001 [Consulta: 23/03/2021]. Disponible a:

https://www.oxfordmusiconline.com/grovemusic/view/10.1093/gmo/9781561592630.001.0001/omo-9781561592630-e-0000026191

Martín Sáez, Daniel. Compendium musicae: la teoría musical de Descartes, [en línia]. Història de la filosofia, 2008 [Consulta: 23/03/2021]. Disponible a:

https://blocs.xtec.cat/histfilosofiaiesbaixmontseny/descartes/compendium-musicae/

Mellace, Raffaele. Palomba, Antonio [en línia]. Dizionario biografico degli italiani, 2011 [Consulta: 23/03/2021].  Disponible a: https://www.treccani.it/enciclopedia/antonio-palomba_(Dizionario-Biografico)

Merrill, Brian L. Athanasius Kircher (1602-1680): Jesuit Scholar, an Exhibition of his Works in the Harold B. Lee Library Collections. Utah: Friends of Brigham Young University Library, 2020.

Michels, Ulrich. Atlas de música. Barcelona: Alianza, 2009.

Olarte, Matilde. Evolución de la forma “lamentación” en la música española del siglo XIX. A: Revista de Musicología. Madrid: Sociedad Española de Musicología, 1991. Vol. 14, núm. 1-2, p. 497-499.

Pavia i Simó, Josep. La música en Cataluña en el siglo XVIII: Francesc Valls (1617c-1747), estudio y edición. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas; Institució Milà i Fontanals, Departamento de Musicología, 1997.

Puentes-Blanco, Andrea. Libros impresos de polifonía de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona: ediciones desconocidas de Giovanni Pierluigi da Palestrina y Gioseppe Caimo en el contexto de la Barcelona de finales del siglo XVI. A: Revista de Musicología. Madrid : Sociedad Española de Musicología, 2017. Vol. 40, No. 1, p. 57-98.

Puentes-Blanco, Andrea. Música y devoción en Barcelona (ca. 1550-1626): Estudio de libros de polifonía, contextos y prácticas musicales. Tesi doctoral. 2019. Universitat de Barcelona. Disponible a: https://www.tdx.cat/handle/10803/666286

Romero Cabrera, Elena. El Oratorio barroco [en línia]. UAMUSICABARROCA, 2014. [Consulta: 23/03/2021]. Disponible a: https://uamusicabarroca.wordpress.com/2014/12/03/el-oratorio-barroco/

Rosell, F. Miquel. Manuscritos patrísticos existentes en la Biblioteca de la Universidad de Barcelona. A: Analecta Sacra Tarraconensia, 1944. Vol. XVII, fascicle 1, p. 31-66.

Smither, Howard E. The Oratorio in the Nineteenth and Twentieth Centuries. A: A History of the Oratorio. Chapel Hill: University of North Carolina Press, 2012, vol. 4.

Subirana Rebull, Rosa Maria. Els orígens de la litografía a Catalunya. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1990.

Torra, Jordi. Manuscrits i impresos musicals a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, [exemplar mecanografiat], 2000.

Comissaris de l’exposició: 

Dr. Oriol Brugarolas Bonet. Universitat de Barcelona 

Dr. Antonio Ezquerro Esteban. Consejo Superior de Investigaciones Científicas 

 

Responsables dels continguts i del disseny de l'exposició virtual: 

Clara Iniesta Llop, alumna del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la Universitat de Barcelona, dins les pràctiques curriculars d’aquest màster i coordinada per Gemma Caballer Albareda del CRAI Biblioteca de Fons Antic.

CRAI Biblioteca de Fons Antic.

Bibliografia

Crèdits

Logo_UB_CRAI_FonsAntic_2022_blanc_edited.png
  • Blog de reserva
  • Facebook
  • Instagram
  • Pinterest
  • Negro del icono de YouTube
logo_crai.png

© 2022 CRAI Biblioteca de Fons Antic. Universitat de Barcelona.

bottom of page