Quan ens arreglem i ens disposem a anar al teatre per gaudir d’una tarda plena de música i d’actuacions en directe –en aquest cas l’òpera– sempre ens acompanya un element que no pot faltar i ens ajuda a comprendre millor l’espectacle: el llibret. El llibret d’òpera és un programa de mà imprès –tot i que també existeixen còpies manuscrites- en el qual es troba el text que utilitza el compositor per a la creació de la seva obra i permet seguir l’acció que s’està desenvolupant en l’escena. El llibret conté diàlegs que els actors han d’interpretar i indicacions especials (acotacions dramàtiques) com moviments escènics, informació de l’escenari o explicacions de posicions en l’espai i situacions per actuar, com també la distribució de l’obra en actes, quadres, escenes i els canvis de decorat. A més a més, trobem el llistat dels personatges que apareixen a l’obra, tant dels principals com dels secundaris, i també pot indicar, de vegades, el nom del director musical (mestre al cèmbal), el director dels balls que es feien als entreactes o intermezzi, els intèrprets vocals, l’apuntador, etc. Amb el pas del temps, les òperes han estat adaptades a múltiples llengües, però les predominants i originals són l’italià, el francès i l’alemany. Per tal de facilitar la lectura i un seguiment correcte de l’acció a escena, de vegades es facilitaven els textos en edicions bilingües: a les pàgines parells a l’esquerra, l’original (normalment en italià) i a les pàgines enfrontades, senars, a la dreta, la seva traducció en castellà o català.

Habitualment l’autor del text és un poeta o un dramaturg que realitza aquell treball expressament per a l’escena. Sovint es tracta d’adaptacions d’altres autors actualitzades o versionades. En aquest apartat parlarem de quatre grans llibretistes del segle XVIII –Pietro Metastasio, Apostolo Zeno, Antonio Palomba i Carlo Goldoni–, i algunes de les seves obres més importants.