El primer apartat d’aquesta exposició són els tractats musicals. Un tractat és un gènere literari que pertany a l’àmbit de la didàctica i s’ocupa de manera objectiva i ordenada d’un tema concret. En el cas de la música, es tracta de llibres d'història de la música, i molt especialment d'obres de teoria musical i mètodes d’aprenentatge musical (vocals, de cant o instrumentals). Al llarg de l’exposició es poden veure diferents tractats musicals pertanyents als segles XV, XVI, XVII i XVIII d’autors provinents de diverses parts d’Europa, com els italians Gioseffo Zarlino (1517-1590) i Pietro Cerone (1566-1625), els francesos René Descartes (1596-1650) i Jean Jacques Rousseau (1712-1778), l’alemany Athanasius Kircher (1602-1680), l’anglès Robert Fludd o els espanyols Francisco Salinas (1513-1590), Tomás Vicente Tosca (1651-1723) i Antoni Ràfols (1757-1830). Algunes d’aquestes obres versen sobre la pròpia harmonia i altres se centren bàsicament en aspectes com la retòrica de la música o bé la seva relació amb les matemàtiques (a partir de l’estudi de la vibració dels cossos sonors, la relació dels intervals –distància entre las notes o diferent freqüència dels sons–, l’acústica...). Aquests tractats –publicats a llocs tan diversos com Roma, París, Madrid, Amsterdam, Venècia o Reus– permeten teixir el pensament musical i comprendre la pràctica musical des dels inicis de l’Edat Moderna fins a inicis del segle XIX.