Un oratori és un gènere musical dramàtic que, a diferència de l’òpera, és conegut per no tenir una posada en escena tot i que hi ha estudis que determinen que podria incloure algun element relacionat amb el món del teatre. Generalment, l’oratori, no sol representar-se ni amb decorats ni amb vestuari, però poden arribar a incorporar determinades acotacions, elements suggeridors de caràcter teatral (un barret, barbes o nassos falsos, mocadors..., o algun objecte petit simbòlic identificador dels seus personatges, el que es coneix com atrezzo), així com petites gesticulacions o ambientacions dialogades que ajudin a posar en situació a l’audiència respecte de la trama, però, sempre, sense comportar una clara escenificació. L’oratori també rep moltes altres denominacions –que es presenten en una riquíssima combinatòria– tals com “drama sacre”, “acció sacra”, “sacres demostracions”, “sacra al·legoria”, “tret al·legòric”, “vers al·legòric”, “sagrada paràfrasis”, etc. Amb una finalitat edificant i moral, la temàtica dels oratoris partia de passatges agafats de la Bíblia, o temes hagiogràfics, extrets de la vida de verges o sants . La seva música podia organitzar-se des dels solos vocals –recitatius i àries, a càrrec de solistes–, i els diàlegs –duos o trios–, fins els grans cors, lliurement combinats amb l’orquestra.

Al segle XVI sant Felip Neri (1515-1595) va fundar la Congregació de l’Oratori a Roma, que es reconeixerà oficialment l’any 1575 pel papa Gregori XIII. Des del 1556 va promoure el cant de laudi spirituali per a fomentar l’educació als més joves i amb el fi de resar i predicar caritat. Les reunions dels filipenses –sacerdots seculars que vivien en comunitat– succeïen sobretot de nit i a la seva sala d’oració –també oratori– per a resar pregàries, predicar sermons i interpretar peces musicals. Aquestes peces, de caràcter poètic-musical, eren cantades tant en llatí com en llengua vernacla. S’entenien com interpretacions meditatives i espirituals, com unes “òperes no representades” i oferint-se en format de concert.

L’oratori es caracteritza per tenir una veu narradora que s’identifica com un personatge i per l’alternança entre àries i recitatius. L’oratori més conegut en la història de la música és El Mesías (1741) destacant el seu fragment Al·leluia (Hallelujah) del músic anglo-alemany Georg Friedrich Händel.

En aquest apartat es veuran cinc llibrets d’oratoris del segle XVIII, de temàtiques variades i amb música composta per diferents mestres de capella de l’església de Santa Maria del Mar i de la Catedral de Barcelona.