El seu títol complet és Mottecta Francisci Guerreri … que partim quaternis, partim quinis, alia senis, alia octonis concinuntur vocibus, Liber Secundus i es va publicar a Venècia l’any 1589 per Giacomo Vincenti. Es tracta d’un llibret només per a la veu del baix (bassus), d’una obra miscel·lània o en col·lecció, que conté la música de varis motets compostos per a diferents números de veus (quatre, cinc, sis o vuit veus), tots escrits pel compositor sevillà Francisco Guerrero (1528- 1599), un dels polifonistes més prestigiosos del renaixement espanyol. La seva música es va exportar a moltes esglésies de Llatinoamèrica, on es va cantar, com a la península, durant varis segles, com a model de polifonia.

La col·lecció d’aquest tipus de llibrets o quaderns impresos a la que pertany aquesta peça, per tant, es troba incompleta, ja que falten veus. Malgrat això, és molt freqüent que d’aquella època es trobin avui quaderns dispersos en moltes biblioteques i arxius del món, de manera que poden ser indispensables per a reconstruir la música en la seva totalitat.

Els motets són composicions musicals en llengua llatina que solen tenir un cert component imitatiu entre les veus que el conformen. S’escriuen en format ‘de faristol’, és a dir, com a llibre de cor, a doble pàgina, amb la part del tiple (la part vocal més aguda, per capons o castratti, o per infants de cor) a dalt a l’esquerra, la part de contralt a dalt a la dreta, la part de tenor a baix a l’esquerra, i la part de (contra)baix a baix a la dreta. D’aquesta manera, tothom (generalment, els cantors de la capella de música que ocupaven els seus càrrecs per oposició) podia llegir la seva part vocal còmodament quan s’apropava al faristol.