Fragmentos músicos: caudalosa fuente gregoriana, publicat a Barcelona el 1739, va ser un tractat de l’autor Bernat Comes i Puig, O.F.M. (ca. 1694-ca. 1759), en clara al·lusió a la obra amb el mateix títol de fray Pablo Nassarre publicada el 1683. Un llibre on es troben les regles generals del cant pla (gregorià), del cant d’orgue (polifonia), del contrapunt i de la composició. 

Antoni Ràfols i Fernández (1757-1830), nascut a Vilanova i la Geltrú, va ser un compositor català que es va formar al Monestir de Montserrat en cant, orgue i violí. És conegut pel seu Tratado de la sinfonía. Tant l’autor com l’obra que a la present exposició es mostra són dos autèntiques “rareses”, ja que, a dia d’avui, se sap molt poc o quasi bé res de l’autor, endinsat en un àmbit local, atès que el seu tractat fou publicat a Reus, una població sense antecedents ni exemples posteriors coneguts en l’àmbit de l’edició de tractats musicals. També crida l’atenció per la data de publicació, 1801, molt tardana respecte a l’edició específica de música instrumental a l’àmbit internacional, però la primera coneguda en tot l’àmbit panhispànic. A més, aquest tractat és cridaner per la temàtica que aborda, ja que la simfonia va ser un gènere importat, i no particularment desenvolupat a l’àmbit hispànic (excepte com a peça d’un sol moviment a mode d’obertura), en un temps, 1801, en el que Mozart ja havia mort i Haydn i Beethoven estaven en plena producció simfònica.

Tot i que ambdós llibres tracten la teoria musical, es diferencien en el fet que fan referència a estils molt allunyats; per una banda, Ràfols aborda el gènere de la simfonia, ben entès que no es tracta d’aquest gènere tal i com avui l’entenem (en varis moviments i amb un caràcter cíclic), sinó més aviat en un sol moviment sovint utilitzat com a obertura o introducció a altres peces (al tipus de simfonia anterior al classicisme vienès). Al llarg del segle XVIII l’orquestra (amb violins, oboès i trompes) s’havia instal·lat a les esglésies per a solemnitzar les seves festivitats més destacades; per tant, aquest tractat de Ràfols, encara que tardà a nivell europeu, recull i reflexiona sobre una pràctica que es venia fent des de feia dècades. Per altra banda, Puig i Comes s’aproxima al cant gregorià o cant pla des d’una perspectiva fonamentalment pràctica a partir d’exemples útils per a ús diari a les esglésies (recordem que fins el 1963 tota la litúrgia catòlica es feia en llatí, i per tant, la música oficial del dia a dia es feia en cant gregorià).