Libro de sonatas de diferentes autores recogidas por Fr. Joaquín de J.M.J. Carmelita Descalzo. [Catalunya?, entre 1804 i 1807].

07 Ms 1378

El títol complet és Libro de Sonatas de diferentes autores recogidas por Fr. Joaquin de J.M.J. Carmelita Descalzo de esta Provincia de nuestro P.S. Joseph de Cataluña. S'hi afegeix una nota de propietat a la mort del seu compilador i, segurament, propietari original: “Queda aplicado despues de su muerte á la Libreria de nuestro Convento de S. Josef de Barcelona. Ora pro eo”. Probablement, dati cap a 1805, ja que aquest any apareix indicat en diverses peces. Conté una recopilació de partitures (sonates), d’autors com Francisco Rodríguez i el mestre Obradors, el citat fra Joaquim de Jesús Maria i Josep, a més de Francesc Mariner (1720-1789), Domenico Cimarosa (1749-1801), Johan Simon [o Giovanni Simone] Mayr (1763-1845), Carles Baguer (1768-1808), entre altres.

Per sonata s’ha d’entendre aquí, ja no una composició instrumental “per sonar”, solística, i normalment en tres o quatre moviments, amb un sentit cíclic, sinó, més aviat, una composició sovint només en un sol moviment de caire instrumental lliure (incloent, fins i tot, modalitats tals com el rondó amb variacions).

Convé tenir present que el terme sonata (peça per a sonar), com d’altres utilitzats en música (com ara tocata: peça per a tocar; ària: aire; tiento: peça per a temptar, tocar, provar; ricercare: peça per a buscar, cercar, investigar), van ser, al llarg del temps, conceptes molt oberts i flexibles. Per exemple, té molt poc a veure una sonata del segle XVII de Frescobaldi amb una del segle XIX de Beethoven, i, tot i així, totes dues, comparteixen el mateix títol. El mateix es pot dir que succeeix amb d’altres formes i gèneres musicals.

L'interessant d'aquesta recopilació de sonates és la presència d’un repertori internacional (com les obres de Mayr o Cimarosa) junt amb un repertori d’àmbit català o local (Beguer, Mariner, o un frare d’un convent barceloní). Molt probablement aquest tipus de compilacions manuscrites era utilitzada per estudiants, compositors i músics pràctics, com a “repertori” per a diferents ocasions, per a celebracions públiques o privades, per a estudiar models de composició o per compartir exemples de treball amb deixebles i companys músics.