Es tracta d’un himne pasqual, del segle X, de caràcter marià, escrit sobre pergamí amb notació musical catalana, el qual segurament va servir per a les lectures patrístiques de l’ofici de matines. Només amb notació musical en un únic foli, el 64v, constitueix el testimoni musical més antic conservat a la biblioteca de la Universitat de Barcelona. Aquest himne s’inclou en un manuscrit de 135 folis, amb textos medievals que reuneixen comentaris bíblics a càrrec de San Jeroni i Beda el Venerable. No es coneix amb exactitud el seu origen, encara que molt probablement (segons G. Sunyol i A. Mundó) procedeix del nord d’Itàlia, amb una datació que podria apuntar a la primera meitat del segle X (segons Gros i Pujol) o una mica posterior al segle X (segons M. Rosell).